Quanta por ha de tenir una nena perquè l’escoltin?

El cas

La Irena va sol·licitar protecció per a les seves filles, però les seves peticions van ser ignorades. Quan va intentar protegir-les ella mateixa, va perdre la custòdia de les nenes.

La història de moltes dones migrants

La història de la Irena és la de moltes dones migrants que viuen a Barcelona. La Irena va conèixer un espanyol, se’n va enamorar i s’hi va casar. Pensant en un futur en comú, va deixar a Polònia casa seva, la família i les amistats per viure a l’assolellada Espanya. Va aprendre la llengua i, pas a pas, va construir aquí una vida nova. En marxar de Polònia sabia molt poc sobre la violència en la parella i no hi estava preparada; ningú no ho està. Quan, amb els anys, el seu príncep blau va començar a exercir violència —primer control coercitiu i violència econòmica, i finalment també física—, no va saber com defensar-se. Va intentar evitar el contacte amb el seu exmarit i protegir-ne les filles. Va comprovar llavors que no hi tenia dret. Com a mare d’unes nenes que cria juntament amb el seu pare, ha de suportar la violència, esperar que els serveis reaccionin i lliurar les seves filles a un home a qui té por.

• 2025L’Audiència Provincial de Barcelona va reobrir la causa pels fets del setembre del 2023, perquè en primera instància no s’havia pres declaració als testimonis. A més, va ordenar en dues ocasions investigar la denúncia per presumpta violència del pare contra les nenes. Malgrat les causes penals en curs, la sentència de divorci va establir la custòdia compartida.
• Tardor del 2026La Irena va sol·licitar mesures urgents de protecció de les menors. El jutjat no les va acordar i va atribuir la custòdia al pare amb efecte immediat, sense la transició gradual recomanada per les terapeutes. Les nenes van demanar no ser lliurades al pare, i la Irena no les va lliurar.
• 24 d’octubre de 2026La Irena va ser detinguda en presència de les seves filles i va passar la nit en dependències policials. Les nenes van ser lliurades al pare. Es va imposar a la Irena la prohibició d’acostar-se a les seves filles a menys de 1.000 metres i de comunicar-s’hi.

Hi ha tres causes penals obertes contra el pare, que gaudeix de la presumpció d’innocència. El que demanem no és una condemna: és que les nenes siguin escoltades i protegides mentre la justícia investiga.

Especial vulnerabilitat

No ens fem il·lusions

La Irena és immigrant, víctima de violència i mare, lluny del seu país. Es troba en una situació d’especial vulnerabilitat. Per això els seus drets i els de les seves filles han d’estar especialment protegits, i la seva seguretat, vigilada amb atenció. Les dades oficials ho confirmen:

Fonts: Ministeri d’Igualtat, «Mujeres especialmente vulnerables a la violencia» (Macroenquesta 2024, maig del 2026), taules 3.9 i 3.18 — les dades de dones nascudes en altres països d’Europa són estimacions i s’han de prendre amb cautela; INE, Enquesta de Condicions de Vida 2025; Ministeri de l’Interior, sistema VioGén (2024–2025).

Polònia

Què esperem del Consolat General de Polònia a Barcelona

La Irena i les seves filles són ciutadanes poloneses. Demanem al Cònsol General, Maciej Bernatowicz:

• Assistència consular a la Irena, ciutadana polonesa en llibertat amb un procediment penal obert i una ordre d’allunyament de les seves filles (art. 5 de la Convenció de Viena sobre Relacions Consulars): contacte amb ella i presència a les vistes com a observador.
• Protecció dels interessos de les nenes, ciutadanes poloneses menors d’edat (art. 5.h de la Convenció): demanar per escrit a la DGPPIA i a la Fiscalia de Menors informació sobre si les nenes han estat escoltades i com es troben. És una mostra de l’interès de l’Estat polonès per la sort de les seves ciutadanes en una situació difícil.
• Traslladar el cas al Ministeri d’Afers Estrangers de Polònia (Departament Consular) i al Defensor dels Drets de l’Infant de Polònia (Rzecznik Praw Dziecka), que ja ha intervingut en casos d’infants polonesos a l’estranger.

Base legal: Convenció de Viena sobre Relacions Consulars de 1963, art. 5 lletres e) i h) (assistència als nacionals i protecció dels interessos dels menors nacionals); Llei polonesa de 25 de juny de 2015 de Dret Consular (Prawo konsularne, text consolidat Dz.U. 2023 poz. 1329), art. 18.1 (protecció dels drets dels ciutadans), art. 19 (actuació quan es vulneren els estàndards internacionals de drets humans) i art. 20 (assistència consular, també a víctimes de violència); Llei polonesa de 6 de gener de 2000 sobre el Defensor dels Drets de l’Infant; Convenció sobre els Drets de l’Infant, arts. 3, 12 i 19; Conveni d’Istanbul, arts. 26 i 31.

Context legal

Violència vicària: què diu la llei a Catalunya i a Espanya

La violència vicària és la que s’exerceix sobre els fills i filles per fer mal a la mare. El terme el va encunyar la psicòloga Sonia Vaccaro. No comença amb els fills: sovint és la continuació de la violència contra la dona —control coercitiu, violència psicològica i física, assetjament— quan ella intenta sortir de la relació. L’agressor utilitza llavors els fills com a instrument per continuar controlant i fent mal a la mare, per exemple a través del règim de visites, de successius processos judicials o del litigi per la custòdia. La Irena relata haver patit precisament aquest tipus de violència abans de perdre les seves filles. Catalunya va ser pionera a reconèixer la violència vicària per llei.

Com han avançat la recerca i la llei

• 2010El Codi civil de Catalunya estableix que no s’atribueix la guarda dels fills al progenitor respecte del qual hi ha indicis fonamentats de violència.
• 2017El Congrés aprova el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere.
• 2020Catalunya és la primera a definir per llei la violència vicària (Llei 17/2020). A Tarragona obre la primera Barnahus, on els infants expliquen el que han viscut una sola vegada i només davant de professionals especialitzats.
• 2021El juny entra en vigor la LOPIVI, llei estatal de protecció de la infància davant la violència, i el novembre Catalunya aprova el Decret llei 26/2021 sobre violència vicària, que endureix les regles sobre custòdia i visites.
• 2023La Relatora Especial de l’ONU sobre la violència contra les dones, Reem Alsalem, constata en el seu informe A/HRC/53/36 que els tribunals de família ignoren la violència en les decisions de custòdia. Catalunya ja té 14 Barnahus.
• 2026El Govern espanyol envia al Congrés una llei específica de violència vicària. Amb l’avançament electoral, el projecte decau i continua pendent.

No és un cas aïllat

La Irena no és la primera mare que lluita per protegir els seus fills

A Espanya, moltes mares que van denunciar violència i van demanar protegir els seus fills han acabat perdent la custòdia o van ser condemnades per intentar protegir-los. Alguns casos coneguts:

• Irune Costumero (Biscaia) — els serveis socials li van retirar la filla. El 2020, relators de l’ONU van demanar explicacions al Govern espanyol, i quatre funcionaris van ser portats a judici. Público · ONU (2020)
• Juana Rivas (Granada) — condemnada per sostracció de menors després de denunciar maltractament, amb retirada de la pàtria potestat. Els seus fills van pagar el preu més alt: el juliol del 2025 el petit va ser lliurat al pare a Itàlia, tot i que la seva psicòloga va advertir que temia per la seva vida i sense que la justícia espanyola l’escoltés. El pare està sent jutjat a Itàlia per presumpte maltractament físic i psicològic als dos fills, i des d’aleshores la mare no ha pogut parlar amb el seu fill. Artículo 14 · El Salto
• María Sevilla (Madrid) — condemnada per sostracció després de denunciar que el seu fill relatava abusos; després indultada parcialment. El Salto (2022) · El Salto (2023) · Público
• Una mare estrangera (El Salto, 2025) — després de demanar sense èxit protecció a Espanya, va viatjar amb la seva filla al seu país. En aplicació del Conveni de la Haia, la nena li va ser arrabassada i retornada a Espanya, i la mare va ser jutjada per sostracció de menors. Segons un estudi de la Universitat Complutense finançat pel Ministeri d’Igualtat, en el 78 % dels casos en què una mare denuncia violència sexual del pare, aquest obté la custòdia exclusiva o compartida.
• María Salmerón, Susana Guerrero, Patricia González, Ana María Bayo, Sara (Extremadura), Daria Sidorkevich, Inma Fuentes… i moltes més.

Les xarxes de mares protectores han documentat gairebé 400 casos. Quan el mateix patró es repeteix tantes vegades, el problema no és cada mare: és que la llei, o la seva aplicació, no respon a una necessitat essencial, protegir els infants escoltant-los. La reforma de la LOPIVI i la llei de violència vicària continuen pendents.

Com mostren casos semblants a Espanya i arreu del món, els drets de les dones només es respecten quan unim les nostres forces i actuem juntes. Uneix-te a nosaltres.

Més casos de mares protectores: El Salto — Madres protectoras · Artículo 14 — Irena

Xenofòbia institucional

Ser estrangera no pot ser un agreujant

Els estudis mostren que les mares migrants s’enfronten a obstacles afegits davant la justícia i els serveis de protecció:

• L’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM) va analitzar 139 casos en el seu informe del 2026: sis de cada deu assenyalen el sector judicial, en el 94 % l’actuació institucional va revictimitzar la dona, i aquesta violència és més freqüent entre les dones migrants.
• Segons els col·lectius de mares migrants, el 62,6 % dels casos de violència institucional té una base racista, i els registres de sospita de maltractament infantil tenen en compte factors com que la mare sigui estrangera o el seu domini de la llengua.
• El GREVIO (Consell d’Europa) va assenyalar el 2024 que les dones migrants estan sobrerepresentades entre les víctimes de violència de gènere a Espanya i va demanar formació obligatòria per als jutges que decideixen sobre custòdia i visites.
• Un informe del 2025 sobre el sistema VioGén conclou que les dones migrants pateixen més victimització i reben menys protecció, perquè la valoració del risc no té en compte la seva situació.

Una mare estrangera, sense família al país, que denuncia un ciutadà espanyol amb bona posició social, parteix amb desavantatge. Demanem que en el cas de la Irena es garanteixi un tracte igual i sense prejudicis, com exigeixen l’art. 4.3 del Conveni d’Istanbul i l’art. 14 del Conveni Europeu de Drets Humans.

Drets humans

Protegir no pot ser castigat

Per molt que respectem la llei, castigar una mare que té por pels seus fills va contra la llei, els drets humans i els drets de la infància.

Marc legal aplicable a la violència vicària

Normes internacionals, europees, espanyoles i catalanes que protegeixen les mares i els seus fills davant la violència vicària, amb els articles concrets.

Internacional (ONU)

• Convención sobre los Derechos del Niño (1989) art. 3, 9, 12, 19
  Interès superior de l’infant (3); no separar-lo d’un progenitor llevat que ho exigeixi el seu interès (9); dret a ser escoltat (12); protecció davant de tota forma de violència física o mental (19).
• Comité de los Derechos del Niño — Observaciones generales 12, 13 y 14
  Com garantir el dret de l’infant a ser escoltat (OG 12), a no patir violència (OG 13) i que el seu interès superior sigui el primer (OG 14).
• CEDAW (1979) y Recomendación general 35 (2017) art. 2, 5, 16.1.d
  Obligació d’eliminar la discriminació i els estereotips de gènere, també als tribunals (2, 5); igualtat en les relacions familiars amb l’interès dels fills com a consideració primordial (16). El Comitè CEDAW ja va condemnar Espanya el 2014 (dictamen 47/2012) per no tenir en compte la violència en fixar les visites.
• Relatora Especial de la ONU sobre la violencia contra las mujeres — informe A/HRC/53/36 (2023)
  Denuncia que els tribunals de família ignoren la violència domèstica en les decisions de custòdia.

Europa

• Convenio de Estambul (Consejo de Europa, 2011; España, 2014) art. 4.3, 26, 31, 33, 34, 35, 48, 56
  Sense discriminació, també per origen o estatus de migrant (4.3); protecció dels infants exposats a la violència (26); en custòdia i visites s’han de tenir en compte els episodis de violència i no posar en perill la mare ni els fills (31); violència psicològica (33), assetjament (34) i física (35); prohibició de la mediació obligatòria (48); protecció de les víctimes durant el procés (56).
• Convenio Europeo de Derechos Humanos art. 3, 8, 14
  Prohibició de tractes inhumans o degradants (3), dret a la vida familiar (8) i a no ser discriminada (14). El TEDH ha condemnat Estats per no protegir dones que denunciaven violència (Opuz c. Turquia, 2009; Talpis c. Itàlia, 2017).
• Carta de los Derechos Fundamentales de la UE art. 24
  Els infants tenen dret a la protecció, a expressar la seva opinió lliurement i que el seu interès superior sigui el primer.
• Directiva 2012/29/UE (víctimas) y Directiva (UE) 2024/1385 (violencia contra las mujeres)
  Avaluació individual de les necessitats de protecció, amb els infants presumptament especialment vulnerables; la directiva del 2024 reforça la protecció de les víctimes de violència de gènere i dels seus fills.
• Convenio de Lanzarote (Consejo de Europa, 2007) art. 35
  Les entrevistes a infants possibles víctimes d’abús s’han de fer sense demora, en llocs adaptats, per professionals formats i el menor nombre de vegades possible.

Espanya

• Constitución Española art. 15, 24, 39
  Dret a la integritat física i moral (15), a la tutela judicial efectiva (24) i protecció dels infants segons els tractats internacionals (39.4).
• LO 1/2004 de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género art. 1.4, 61, 65, 66
  La violència de gènere inclou l’exercida sobre els fills per fer mal a la mare (1.4); els fills són víctimes; el jutge pot suspendre la pàtria potestat, la custòdia i les visites de l’inculpat (61, 65, 66).
• LO 8/2021 de Protección Integral a la Infancia y la Adolescencia frente a la Violencia (LOPIVI) art. 11, 15, 16
  Dret dels infants a ser escoltats (11); tota persona que vegi indicis de violència contra un infant l’ha de comunicar (15), i els professionals tenen un deure reforçat (16).
• LO 1/1996 de Protección Jurídica del Menor art. 2, 9
  L’interès superior del menor inclou protegir-lo de la violència (2); dret a ser escoltat en tot procediment, sempre a partir dels 12 anys i abans si té prou maduresa (9).
• Código Civil art. 92.7, 94, 156, 158
  No hi pot haver custòdia compartida ni visites per al progenitor encausat per violència o quan hi ha indicis fonamentats de violència domèstica o de gènere (92.7, 94); atenció psicològica del menor amb el consentiment d’un sol progenitor (156); el jutge pot adoptar mesures urgents de protecció, d’ofici o a petició del menor, d’un parent o del Ministeri Fiscal (158).
• Código Penal art. 153, 171, 172, 172 ter, 173.2
  Maltractament (153), amenaces (171), coaccions (172), assetjament (172 ter) i violència física o psíquica habitual en l’àmbit familiar (173.2): les conductes que formen el control coercitiu.
• Ley de Enjuiciamiento Criminal y Ley de Enjuiciamiento Civil LECrim 544 ter, 544 quinquies · LEC 770.4
  Ordre de protecció amb mesures civils per als fills (544 ter); mesures específiques per protegir els menors (544 quinquies); exploració dels menors en els processos de família (770.4).
• Ley 4/2015 del Estatuto de la Víctima del Delito art. 19–26
  Protecció de les víctimes i especialment dels menors durant la investigació i el judici, evitant la victimització secundària.

Catalunya

• Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista (modificada per la Llei 17/2020) art. 4
  Reconeix com a formes de violència masclista la física, la psicològica, l’econòmica, la violència vicària i la violència institucional, i imposa a les administracions el deure de diligència deguda.
• Codi civil de Catalunya, llibre segon (reformat pel Decret llei 26/2021) art. 211-6, 233-11.3, 236-3, 236-5
  Interès superior del menor i dret a ser escoltat, sempre a partir dels 12 anys (211-6); sense guarda per al progenitor amb indicis fonamentats de violència (233-11.3); mesures de protecció del menor (236-3); denegació o suspensió de les visites (236-5).
• Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència art. 5, 7
  Interès superior de l’infant (5) i dret a ser escoltat (7) en tot allò que l’afecti.
• Estratègia Barnahus (Acord GOV/157/2022)
  Unitats on els infants víctimes expliquen el que han viscut una sola vegada, davant de professionals especialitzats, en un espai segur.

25 de novembre

Ens veiem a la manifestació del 25N a Barcelona

El 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, sortirem al carrer amb el moviment feminista de Barcelona. La manifestació unitària la convoca Novembre Feminista, que té la seu a Ca la Dona (c/ Ripoll, 25). El lema d’enguany és «Feministes antiracistes i antifeixistes contra les violències masclistes». Vine amb nosaltres i porta el missatge: escoltar els infants no és opcional.

Quan i on: Dimecres, 25 de novembre de 2026 · Barcelona · Informació actualitzada: novembrefeminista.caladona.org

Escriu una carta

Una carta pot canviar molt

Les institucions reaccionen quan reben moltes peticions fonamentades. Qualsevol persona pot escriure al Síndic de Greuges de Catalunya i al Consolat General de Polònia. Copia el model, afegeix-hi el teu nom i envia’l. Si us plau, no escriguis mai a les nenes ni al pare, ni enviïs missatges a les nenes a través de terceres persones.

Al Síndic de Greuges de Catalunya (en castellà o català)

Queixa en línia a sindic.cat · sindic@sindic.cat · 900 124 124

Al Síndic de Greuges de Catalunya:

Me dirijo a usted como ciudadana/o preocupada/o por la situación de dos niñas, hijas de Irena, ciudadana polaca residente en Cataluña, cuyo caso se ha hecho público en el diario Artículo 14 (8 de noviembre de 2026): https://www.articulo14.es/016-ni-una-mas/que-lleva-a-una-madre-a-esconderse-con-sus-hijas-20261108.html

Según la información disponible, Irena denunció violencia y solicitó protección para sus hijas. Dos informes psicológicos describen miedo y ansiedad en las niñas y recomiendan que cualquier cambio en la custodia sea gradual. Aun así, la custodia se modificó de forma inmediata y no consta que las niñas hayan sido escuchadas por profesionales especializados en un entorno seguro.

En el marco de sus competencias de defensa de los derechos de la infancia, le solicito que se dirija a la DGPPIA y a la Fiscalía de Menores para que:
1. las niñas sean escuchadas sin demora, con las garantías del modelo Barnahus (art. 9 LO 1/1996, art. 211-6 CCCat, art. 12 de la Convención sobre los Derechos del Niño);
2. se garantice su seguridad y su bienestar;
3. se valore su vínculo con la madre, de acuerdo con su interés superior.

Atentamente,
[Nombre y apellidos, DNI/NIE, correo electrónico]

Al Consolat General de Polònia a Barcelona (en polonès)

barcelona.konsul@msz.gov.pl

Szanowny Panie Konsulu Generalny,

zwracam się w sprawie Ireny, obywatelki RP mieszkającej w Katalonii, oraz jej dwóch małoletnich córek. Sprawę opisał hiszpański dziennik Artículo 14 (8 listopada 2026 r.): https://www.articulo14.es/016-ni-una-mas/que-lleva-a-una-madre-a-esconderse-con-sus-hijas-20261108.html

Proszę o:
1. objęcie Ireny opieką konsularną, w tym obecność przedstawiciela Konsulatu na rozprawach w charakterze obserwatora (art. 5 Konwencji wiedeńskiej o stosunkach konsularnych, art. 18–20 ustawy Prawo konsularne);
2. pisemne wystąpienie do DGPPIA i Fiscalía de Menores o informację, czy dziewczynki zostały wysłuchane i jak się czują (art. 5 lit. h Konwencji wiedeńskiej);
3. przekazanie sprawy do Departamentu Konsularnego MSZ oraz do Rzecznika Praw Dziecka.

Będzie to wyraz zainteresowania państwa polskiego losem Polek w trudnej sytuacji.

Z wyrazami szacunku,
[imię i nazwisko, adres e-mail]

Vols enviar unes paraules de suport a la Irena? Escriu-nos per missatge privat a Instagram i les hi farem arribar.

Recaptació

Dona suport a la Irena

Els fons es destinaran a les despeses legals i de defensa de la Irena.

La recaptació es publicarà aquí aviat.

Demanem suport

A qui hem demanat ajuda?

Hem escrit a persones amb veu pública demanant-los que facin conèixer el cas de la Irena. Aquí pots veure a qui i si ja ens han respost. Si en segueixes alguna, esmenta-la amb #EstamosConIrenka.

Actua

Com pots ajudar

Com mostren casos semblants a Espanya i arreu del món, els drets de les dones només es respecten quan unim les nostres forces i actuem juntes. Uneix-te a nosaltres.

Comparteix aquesta pàgina

Com més gent conegui el cas, més difícil serà ignorar aquestes nenes. Fes servir #EstamosConIrenka.

Comparteix: WhatsApp · Telegram · Facebook · X · LinkedIn

25N — Dia contra la violència envers les dones

Uneix-te a les concentracions del 25 de novembre i porta el missatge: escoltar els infants no és opcional.

Escriu a les institucions

Qualsevol persona pot presentar una queixa al Síndic de Greuges demanant que les nenes siguin escoltades de manera protegida.

Protegeix les nenes

No comparteixis fotos, noms, escola ni cap dada que permeti identificar-les. No enviïs missatges a les nenes a través de terceres persones.

Recursos

Organitzacions que treballen en aquest tema

Catalunya

• Síndic de Greuges — defensor dels drets, també de la infància
• Institut Català de les Dones — línia 900 900 120
• Infància Respon (116 111) — avisos de maltractament infantil
• Fundació Vicki Bernadet — abús sexual infantil
• Associació Hèlia — suport a dones que pateixen violència masclista
• Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere — xarxa d’entitats de Catalunya

Espanya

• Fundación ANAR — ajuda a infants i adolescents en risc
• Save the Children Espanya — drets de la infància
• Women’s Link Worldwide — litigi en drets humans de dones i nenes
• Coordinadora Estatal per a l’erradicació de la Violència Vicària i la Violència de Gènere Institucional

Polònia

• Fundacja Centrum Praw Kobiet — drets de les dones, violència, afers de família
• Fundacja Dajemy Dzieciom Siłę — protecció de la infància
• Rzecznik Praw Dziecka — Defensor dels Drets de l’Infant de Polònia

Internacional

• Relatora Especial de l’ONU sobre la violència contra les dones
• Conveni d’Istanbul — GREVIO (Consell d’Europa)

Instagram

Aviat publicarem aquí les novetats de la campanya. Segueix-nos per no perdre’t res.