Estamos con Irena
#EstamosConIrena
Violència vicària
Què és la violència vicària?
La violència vicària és la que s’exerceix sobre els fills i filles per fer mal a la mare. El terme el va encunyar la psicòloga Sonia Vaccaro. No comença amb els fills: sol ser la continuació de la violència contra la dona —control coercitiu, violència psicològica i física, assetjament i hostigament— quan ella intenta sortir de la relació. Aleshores l’agressor utilitza els fills com a instrument per continuar controlant i fent mal a la mare, per exemple a través del règim de visites, de successius processos judicials o del litigi per la custòdia. La Irena va patir precisament aquest tipus de violència abans de perdre les seves filles. Catalunya va ser pionera a reconèixer la violència vicària per llei.
De la violència contra la dona a la violència a través dels fills
⛓
Control coercitiu
Controlar on és la mare i amb qui, amb trucades i videotrucades constants; revisar-li el mòbil; aïllar-la de la seva família i les seves amistats. Violència econòmica: controlar els diners i impedir-li treballar o tenir ingressos propis.
💬
Violència psicològica
Humiliacions, insults, amenaces de prendre-li els fills o de fer-los mal. Desatenció i agressions als fills.
✋
Violència física i assetjament
Empentes, cops, hostigament, intimidació: actes de violència diversos i sistemàtics.
⚖
Els fills com a instrument
Quan ella marxa: el règim de visites, successius processos judicials, el litigi per la custòdia.
💔
Xantatge emocional i relat contra la mare
Pressionar els fills amb xantatges emocionals i amb un relat que culpa la mare, perquè trenquin el vincle amb ella i la rebutgin.
⚠
Cas extrem: rebutjar la mare per sobreviure
En els casos extrems, els infants, per por i per instint de supervivència, acaben rebutjant la mare amb qui no els deixen estar, sota la pressió, l’agressió i el xantatge emocional del progenitor que els té al seu càrrec. Haver de rebutjar la seva mare per sobreviure és devastador per a la seva salut mental i té conseqüències greus al llarg de tota la seva vida. Recerca: E. Katz, Child Abuse Review (2016) →
⚠
Cas extrem: l’assassinat
En la seva forma més extrema, els homes acaben amb la vida dels fills. Segons el Ministeri d’Igualtat, entre el 2013 i el març del 2026 els pares violents han assassinat a Espanya 68 menors. Font →
Violència vicària: què diu la llei a Catalunya i a Espanya
Llei 17/2020 — definició legal
Va modificar la Llei catalana 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista i va incorporar noves formes de violència, entre elles la violència vicària: qualsevol violència masclista exercida contra els fills o altres persones properes amb l’objectiu de fer mal a la dona.
Decret llei 26/2021 — Codi civil de Catalunya
Ja des del 2010, el Codi civil de Catalunya exclou de la guarda el progenitor amb sentència ferma o amb indicis fonamentats de violència familiar o masclista (art. 233-11.3). El Decret llei 26/2021 va reforçar la regla: davant d’indicis de violència, no s’atribueix la guarda ni hi ha estades o visites (arts. 233-11 i 236-5). La llei existeix. El problema és que no sempre s’aplica.
LOPIVI — protecció de la infància
La Llei orgànica 8/2021 va ampliar la Llei de violència de gènere del 2004 (art. 1.4) per incloure la violència exercida sobre menors per fer mal a la mare i va reconèixer el dret dels infants a ser escoltats.
Com han avançat la recerca i la llei
2010
El Codi civil de Catalunya estableix que no s’atribueix la guarda dels fills al progenitor respecte del qual hi ha indicis fonamentats de violència.
2017
El Congrés aprova el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere.
2020
Catalunya és la primera a definir per llei la violència vicària (Llei 17/2020). A Tarragona obre la primera Barnahus per a infants víctimes de violència sexual, on els infants expliquen el que han viscut una sola vegada i només davant de professionals especialitzats.
2021
Al juny entra en vigor la LOPIVI, llei estatal de protecció de la infància davant la violència, i al novembre Catalunya aprova el Decret llei 26/2021 sobre violència vicària, que endureix les regles sobre custòdia i visites.
2023
La relatora especial de l’ONU sobre la violència contra les dones, Reem Alsalem, constata en el seu informe A/HRC/53/36 que els tribunals de família ignoren la violència en les decisions de custòdia. Catalunya ja té 14 Barnahus.
2026
El Govern envia al Congrés una llei específica de violència vicària. Amb l’avançament electoral, el projecte decau i continua pendent.
La Irena no és la primera mare que lluita per protegir els seus fills
A Espanya, moltes mares que van denunciar violència i van demanar protegir els seus fills van acabar perdent la custòdia o van ser condemnades per intentar protegir-los. Alguns casos coneguts:
Irune Costumero (Biscaia) — els serveis socials li van retirar la filla. El 2020, relators de l’ONU van demanar explicacions al Govern espanyol, i quatre funcionaris van ser portats a judici. Público · ONU (2020)
Juana Rivas (Granada) — condemnada per sostracció de menors després de denunciar maltractament, amb retirada de la pàtria potestat. Els seus fills van pagar el preu més alt: el juliol del 2025 el petit va ser lliurat al pare a Itàlia, tot i que la seva psicòloga va advertir que temia per la seva vida, i sense que la justícia espanyola escoltés el nen. El pare està sent jutjat a Itàlia per presumpte maltractament físic i psicològic als dos fills, i des d’aleshores la mare no ha pogut parlar amb el seu fill. Artículo 14 · El Salto
María Sevilla (Madrid) — condemnada per sostracció després de denunciar que el seu fill relatava abusos; després indultada parcialment. El Salto (2022) · El Salto (2023) · Público
Jewel Lázaro (Barcelona) — nord-americana de Seattle; el pare de la seva filla és d’Irlanda, on va néixer la nena. El 2020, després d’un episodi de violència familiar, va marxar amb la seva filla. Un jutjat de Barcelona la va condemnar el 2023 per sostracció de menors a tres anys i un dia de presó i set anys d’inhabilitació per a la pàtria potestat; el març del 2025 l’Audiència de Barcelona va confirmar la condemna. La Jewel ha demanat l’indult, al·legant que protegia la seva filla del maltractament. El Salto · elDiario.es
Una mare estrangera (El Salto, 2025) — després de demanar sense èxit protecció a Espanya, va viatjar amb la seva filla al seu país. En aplicació del Conveni de la Haia, la nena li va ser arrabassada i retornada a Espanya, i la mare va ser jutjada per sostracció de menors. Segons un estudi de la Universitat Complutense per al Ministeri d’Igualtat, en el 78 % dels casos analitzats el pare va obtenir en algun moment la custòdia exclusiva o compartida. El Salto (15/06/2025)
Altres mares els casos de les quals ha recollit la premsa: María Salmerón (Sevilla) · Ana María Bayo (Madrid) · Sara B. (Extremadura) · Susana Guerrero · i moltes més
~400
casos documentats
Les xarxes de mares protectores han documentat gairebé 400 casos. Quan el mateix patró es repeteix tantes vegades, el problema no és cada mare: és que la llei, o la seva aplicació, no respon a una necessitat essencial, protegir els infants escoltant-los. La reforma de la LOPIVI i la llei de violència vicària continuen pendents.
Més casos de mares protectores: El Salto — Madres protectoras
Ser estrangera no hauria de ser un agreujant. Però ho és.
Els estudis mostren que les mares migrants s’enfronten a obstacles afegits davant la justícia i els serveis de protecció:
L’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM) va analitzar 139 casos en el seu informe del 2026: sis de cada deu assenyalen el sector judicial, en el 94 % l’actuació institucional va revictimitzar la dona, i aquesta violència és més freqüent entre les dones migrants.
Segons els col·lectius de mares migrants, el 62,6 % dels casos de violència institucional té una base racista, i els registres de sospita de maltractament infantil tenen en compte factors com que la mare sigui estrangera o el seu domini de l’idioma.
El GREVIO (Consell d’Europa) va assenyalar el 2024 que les dones migrants estan sobrerepresentades entre les víctimes de violència de gènere a Espanya i va demanar formació obligatòria per als jutges que decideixen sobre custòdia i visites.
Un informe del 2025 sobre el sistema VioGén conclou que les dones migrants pateixen més victimització i reben menys protecció, perquè la valoració del risc no té en compte la seva situació.
Una mare estrangera, sense família al país, que denuncia un ciutadà espanyol amb bona posició social, parteix amb desavantatge. Demanem que en el cas de la Irena es garanteixi un tracte igual i sense prejudicis, com exigeixen l’art. 4.3 del Conveni d’Istanbul i l’art. 14 del Conveni Europeu de Drets Humans.
Dret internacional
Espanya està vinculada pels convenis de l’ONU i del Consell d’Europa i pel dret de la Unió Europea. Aquestes normes protegeixen tant les mares com els infants.
Internacional (ONU)
Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989)
art. 3, 9, 12, 19
Interès superior de l’infant (3); no separar-lo d’un progenitor tret que ho exigeixi el seu interès (9); dret a ser escoltat (12); protecció davant de tota forma de violència física o mental (19).
Comitè dels Drets de l’Infant — Observacions generals 12, 13 i 14
Com garantir el dret de l’infant a ser escoltat (OG 12), a no patir violència (OG 13) i que el seu interès superior sigui el primer (OG 14).
CEDAW (1979) i Recomanació general 35 (2017)
art. 2, 5, 16.1.d
Obligació d’eliminar la discriminació i els estereotips de gènere, també als tribunals (2, 5); igualtat en les relacions familiars amb l’interès dels fills com a consideració primordial (16). El Comitè CEDAW ja va condemnar Espanya el 2014 (dictamen 47/2012) per no tenir en compte la violència en fixar les visites.
Relatora especial de l’ONU sobre la violència contra les dones — informe A/HRC/53/36 (2023)
Informe de l’ONU sobre custòdia, violència contra les dones i violència contra els infants, 13/04/2023
Denuncia que els tribunals de família ignoren la violència domèstica en les decisions de custòdia. La relatora especial Reem Alsalem qualifica l’«alienació parental» de pseudoconcepte i descriu com els agressors la utilitzen als tribunals de família per desacreditar les denúncies de violència. Informe (PDF, ONU) →
Europa
Conveni d’Istanbul (Consell d’Europa, 2011; Espanya, 2014)
art. 4.3, 26, 31, 33, 34, 35, 48, 56
Sense discriminació, també per origen o estatus de migrant (4.3); protecció dels infants exposats a la violència (26); en custòdia i visites s’han de tenir en compte els episodis de violència i no posar en perill la mare ni els fills (31); violència psicològica (33), assetjament (34) i física (35); prohibició de la mediació obligatòria (48); protecció de les víctimes durant el procés (56).
Conveni Europeu de Drets Humans
art. 3, 8, 14
Prohibició de tractes inhumans o degradants (3), dret a la vida familiar (8) i a no ser discriminada (14). El TEDH ha condemnat estats per no protegir dones que denunciaven violència (Opuz c. Turquia, 2009; Talpis c. Itàlia, 2017).
Carta dels Drets Fonamentals de la UE
art. 24
Els infants tenen dret a la protecció, a expressar la seva opinió lliurement i que el seu interès superior sigui el primer.
Directiva 2012/29/UE (víctimes) i Directiva (UE) 2024/1385 (violència contra les dones)
Avaluació individual de les necessitats de protecció, amb els infants presumits especialment vulnerables; la directiva del 2024 reforça la protecció de les víctimes de violència de gènere i dels seus fills.
Conveni de Lanzarote (Consell d’Europa, 2007)
art. 35
Les entrevistes a infants possibles víctimes d’abús s’han de fer sense demora, en llocs adaptats, per professionals formats i el menor nombre de vegades possible.
Recerca científica
Publicacions científiques i informes que descriuen com els tribunals de família tracten les mares que denuncien violència contra elles i contra els seus fills.
Débora Ávila, Adela Franzé, M.ª Carmen Peñaranda, Marta Pérez (Universidad Complutense de Madrid), Patricia González Prado (Grup Antígona, Universitat Autònoma de Barcelona)
Violencia institucional contra las madres y la infancia. Aplicación del falso síndrome de alienación parental en España
Ministeri d’Igualtat, Delegació del Govern contra la Violència de Gènere
Analitza 47 casos i 63 sentències penals. En el 78 % dels casos el pare va obtenir en algun moment la custòdia exclusiva o compartida, i en el 65 % la mare va perdre la custòdia a favor del pare.
Joan S. Meier (George Washington University)
U.S. child custody outcomes in cases involving parental alienation and abuse allegations: what do the data show?
Journal of Social Welfare and Family Law 42(1), 2020, pàg. 92–105
Estudi de 10 anys de sentències als EUA: que la mare denunciï violència augmenta el seu risc de perdre la custòdia, i la contraacusació d’«alienació» per part del pare gairebé el duplica.
Mairead McCormack (Queen’s University Belfast)
Endless litigation in family court as a method of post-separation coercive control
Journal of Social Welfare and Family Law, 2025
Com els agressors utilitzen els processos judicials interminables per mantenir el control coercitiu després de la separació, i com les accions protectores de les mares s’interpreten com a «hostilitat».
Jezabel Lucas García, Concepción Unanue Cuesta, M.ª Jesús Irurtia Muñiz (Universitat de Valladolid)
Article sobre la visibilització de la violència vicària en la pràctica professional
Investigaciones Feministas (Universidad Complutense de Madrid)
Descriu les característiques de la violència vicària, els indicadors d’alarma i com la perceben els professionals.
Adrienne Barnett (Brunel University London)
Domestic abuse and private law children cases: a literature review
Ministry of Justice (Regne Unit), 2020
Revisió de la recerca sobre els riscos per als infants i les mares en els processos de custòdia i visites quan hi ha violència a la família.
Necessites ajuda?
016 · Atenció a víctimes de violència masclista (Espanya), gratuït, 24 h
900 900 120 · Línia d’atenció contra la violència masclista (Catalunya), gratuïta, 24 h
116 111 · Infància Respon (Catalunya), si un infant està en risc
112 · Emergències
Estamos con Irena
#EstamosConIrena
No publiquem noms, imatges ni dades de les nenes. Si us plau, no els comparteixis.